cartografia¹ f.

Ciència i tècnica que tracta de l’elaboració, la lectura i la interpretació, l’anàlisi i la utilització, la investigació, la història, la conservació i l’estudi en general de mapes, plànols, cartes, imatges, perfils, models tridimensionals, maquetes o globus que representen el territori a una escala determinada.
La finalitat del mapa i la metodologia que cal utilitzar per obtenir i tractar la informació territorial han donat lloc a diversos tipus de cartografies: cartografia agroecològica, cartografia analògica, cartografia assistida per ordinador, cartografia automatitzada, cartografia de sòls, cartografia de sòls de reconeixement, cartografia de sòls detallada, cartografia de sòls esquemàtica, cartografia de sòls exploratòria, cartografia de sòls semidetallada, cartografia de sòls generalitzada, cartografia d’usos del territori, cartografia digital, cartografia ecològica, cartografia estadística, cartografia fisiogràfica, cartografia geoestadística, cartografia integrada, cartografia morfoedàfica, cartografia per zones, cartografia de sòls raonada, cartografia temàtica, fotointerpretació, sistemes d’informació geogràfica, ús d’escàner i ús de radar, entre altres sistemes informatitzats, que evolucionen ràpidament.