cartografia de sòls c. nom. f.

Procés i producte de l’anàlisi d’una coberta edàfica per determinar les diferents classes de sòls, establir el model d’organització i distribució espacial dels sòls, definir les unitats cartogràfiques i plasmar-les en un mapa.
Una cartografia de sòls pot tenir dues finalitats: 1) un propòsit general, que és el més comú en els mapes de sòls publicats (mapes multipropòsits), els quals amplien el coneixement científic del sòl com a entitat natural i el seu model de distribució, i que poden ser interpretats i utilitzats amb diferents finalitats (mapa de sòls bàsic), i 2) un propòsit específic, que consisteix en mapes elaborats a la demanda d’usuaris concrets, que són els que indiquen els seus objectius específics per poder fer interpretacions i prediccions a partir d’un mapa sobre les propietats i el comportament de les unitats cartogràfiques d’una zona. El mapa temàtic elaborat pot haver estat realitzat mitjançant un aixecament específic amb treball de camp o bé pot haver derivat del mapa de sòls bàsic de la zona, en el cas d’existir a l’escala adequada, sense que calgui haver de realitzar noves prospeccions de camp. Aquests mapes de sòls aplicats són els que interessen als planificadors, als enginyers, als constructors i als especialistes en activitats d’oci, maneig del medi natural i gestió de residus, així com a la comunitat agrícola.
Les principals operacions que cal realitzar en l’aixecament d’un mapa de sòls bàsic són les següents: 1) reconeixement de la zona per cartografiar; 2) fotointerpretació i anàlisi digital del terreny, per a dividir la coberta edàfica en unitats components (unitats del territori) i situar els llocs d’observació, d’acord amb el sistema de prospecció adoptat; 3) prospecció de sòls de camp (descripció d’escandalls i sondejos, i mostreig), georeferenciant la informació; 4) anàlisis de laboratori; 5) classificació provisional dels sòls d’acord amb un sistema convencional; 6) inferència de les relacions entre els tipus de sòls i els factors o el medi per a l’establiment d’un model de distribució espacial dels sòls; 7) definició de les classes d’unitats cartogràfiques que es faran servir; 8) traçat dels límits de les delineacions de les unitats cartogràfiques; 9) representació en un mapa les delineacions finals; 10) transferència de la informació a una base de dades georeferenciades, i 11) establiment de la llegenda definitiva del mapa i redacció de la memòria.
A la pràctica, la majoria d’estudis de sòls també inclouen una síntesi sobre la geologia, les geoformes, el clima, la vegetació i els usos del sòl, entre d’altres aspectes.
Atenent a la classe i a la intensitat de les observacions de camp, els mapes de sòls es classifiquen en mapes generalitzats, mapes detallats i mapes de síntesi, entre d’altres.