cartografia geoestadística c. nom. f.

Tècnica de realització de mapes basada en la geoestadística. Consisteix a prendre informació del sòl en punts determinats en camp i, utilitzant instruments matemàtics, a estudiar de quina manera i en quina proporció es correlaciona la informació entre punts, per a interpolar i generalitzar els resultats i, en funció de la variabilitat espacial, poder predir el valor de la variable en punts adjacents.
Les etapes de treball són les següents: 1) presa de mostres i anàlisis de laboratori o in situ, 2) definició de variogrames, 3) modelització de la variabilitat i 4) interpolació de resultats.
Aquesta tècnica postula que la variabilitat és del mateix tipus en les diferents parts del perímetre, la qual cosa no té per què ser certa en tots els casos; requereix que el sòl no presenti discontinuïtats importants; s’ha de basar en un gran nombre de punts d’observació, i no utilitza els coneixements basats en la teoria general de l’edafogènesi, ni fotografies aèries, per la qual cosa no s’utilitza en la cartografia de sòls habitual.
Resulta d’interès per a cartografies de sòls específiques, com poden ser les destinades al diagnòstic de contaminació en llocs i sòls, ja que permeten cartografiar i dimensionar els plomalls de contaminació, cartografiar en 3D els volums contaminats, calcular les probabilitats de risc de superar els llindars de contaminació i orientar els treballs de descontaminació. Per exemple, s’apliquen en l’estudi de la contaminació de sòls per cendres d’incineradora.