cartografia integrada c. nom. f.

Mètode d’obtenció i presentació de resultats d’una cartografia que integra tots els factors del medi físic en les seves unitats cartogràfiques. El nivell d’intensitat de les observacions és de reconeixement, de manera que el grau de generalització és gran. Se n’ha estès l’ús a països o grans àrees on no es disposa d’informació prèvia, pels avantatges que presenta: possibilitat d’inventariar grans àrees, promptitud en l’obtenció i presentació dels resultats i cost relativament baix; a més, és suficient per a moltes finalitats. Les escales de publicació solen ser 1:1.000.000 i 1:250.000.
Es basa essencialment en el que es pot distingir en fotogrames aeris i en imatges de satèl·lit, de manera que el gruix de la feina és la fotointerpretació, especialment en l’establiment dels límits entre delineacions, identificats per les formes del terreny, i en la distribució de la vegetació. Es complementa amb prospeccions de camp de baix nivell d’intensitat, dutes a terme per un equip multidisciplinari, per comparar els resultats. Els sòls no reben una atenció especial en comparació amb altres factors ambientals.
Utilitza dues unitats cartogràfiques principals: 1) sistemes del territori (en anglès, land systems), que són grans àrees amb models recurrents distintius de topografia, vegetació i sòls, resultat de processos geomorfològics i edàfics amb un mesoclima relativament uniforme, i 2) facetas del territori o àmbit (en anglès, land facets), que són àrees de menor grandària, identificables com a delineacions i internament homogènies en els fotogrames aeris, i que per la majoria de finalitats pràctiques les seves condicions ambientals són uniformes; estan relacionades entre elles pel seu origen geomorfològic o per fluxos de capa freàtica. Una superfície amb un model recurrent de facetes relacionades genèticament constitueix un sistema del territori.
Es poden establir subdivisions més detallades: elements del territori i unitats del territori, si bé la distinció presenta dificultats.
Cada sistema del territori s’anomena amb un nom local que és únic; els intents d’agrupar-los en categories superiors no han portat a establir-ne una classificació. Les facetes del territori, dins de cada sistema del territori, es numeren i se’ls assigna un títol connotatiu, per exemple: 1. Plana al·luvial.