cartografia morfoedàfica¹ c. nom. f.

Tècnica de cartografia de sòls que es basa en l’establiment d’unitats morfoedàfiques, l’existència real de les quals es deu al fet que les geoformes i les classes de sòls han tingut desenvolupaments paral·lels. En aquest cas, una unitat geomorfològica i una unitat edàfica tenen les mateixes coordenades temporals i espacials i els seus límits tendeixen a coincidir, excepte en aquells emplaçaments on sigui més rellevant el paper de qualsevol de la resta de factors de formació, fet que pot fer aparèixer anomalies en la relació geoforma-sòl, que hauran de ser estudiades amb més detall per aclarir-ne les característiques i les causes.
Aquesta metodologia va ser introduïda a partir dels anys setanta del segle xx pels edafòlegs francesos de l’IRAT (Institut de Recherches Agronomiques Tropicals et des Cultures Vivrières), per cartografiar a nivell de reconeixement (escales d’1:100.000 a 1:250.000) grans superfícies a l’Àfrica tropical, de les quals es posseïa molt poca informació.
Atès que la geomorfologia proporciona un esquema explicatiu de l’edafopaisatge, se’n pot inferir la distribució dels sòls i establir les delineacions de cada unitat cartogràfica. Es treballa per deducció i, a partir de les geoformes, s’infereix la distribució dels sòls en zones representatives, la qual cosa es verifica mitjançant treball de camp, en el qual es descriuen els sòls de referència. En una primera etapa, el fet de poder disposar de fotografies aèries per a la fotointerpretació va impulsar la utilització d’aquesta metodologia, a la qual s’han afegit posteriorment les imatges de satèl·lit, l’anàlisi digital del terreny i els sistemes d’informació geogràfica.
Els avantatges de la cartografia morfoedàfica resideixen en els aspectes següents: 1) permet disposar d’una idea de síntesi de l’organització espacial dels sòls en l’edafopaisatge; 2) permet disminuir el temps de treball de camp, que és molt onerós (juntament amb les anàlisis de laboratori); 3) no s’ha d’ajustar a una densitat d’observacions determinada per l’escala de publicació del mapa, sinó que es realitzen observacions en les unitats morfoedàfiques identificades com a zones representatives; 4) els límits de les unitats cartogràfiques es defineixen independentment de l’aplicació d’una classificació de sòls determinada, i 4) la precisió del mapa resulta suficient per a un cert nombre d’aplicacions, com poden ser els projectes de desenvolupament agrícola regional o els inventaris territorials a nivell de país, entre d’altres.