cartografia per zones c. nom. f.

Tècnica per elaborar un mapa a partir d’una prospecció de sòls en xarxa que consisteix a realitzar observacions i mostrejos sistemàtics en les cel·les d’una xarxa. Les dades obtingudes en cada cel·la es poden processar amb ordinador: en assignar un identificador a cada punt i en agrupar els punts immediats amb un mateix identificador, queden definides zones separades de les immediates per un contorn.
Resulta útil en terrenys on els factors de formació del sòl tenen escassa significació per identificar les diferents classes de sòls i on cal una prospecció de sòls en xarxa densa per obtenir bons resultats. Té el desavantatge que requereix molta feina de camp, de manera que és un mètode que consumeix molt de temps. Això fa que no s’utilitzi en la cartografia de sòls que es basa en els principis generals de l’edafogènesi. Resulta d’interès per a cartografies especials de sòls amb propietats que tinguin una distribució molt complexa o aleatòria, com passa amb les àrees contaminades. En ser elevada la densitat d’observacions, permet tractaments estadístics i estimar la variabilitat espacial d’un caràcter específic del sòl.