Chernozem m.

Concepte i morfologia. Grup de sòls que tenen un horitzó txèrnic i a sota un horitzó càlcic o una capa amb propietats protocàlciques, el límit superior de la qual es troba dins dels 50 cm sota del límit inferior de l’horitzó txèrnic; i un percentatge de saturació de cations bàsics elevat fins a l’horitzó Bk (WRB 2014).

     Les principals característiques són: un horitzó de superfície ric en matèria orgànica (com a mínim un 1 % de carboni orgànic), de gruix relativament gran (pot arribar a 80 o a 100 cm), de color molt fosc, ben estructurat, amb activitat biològica elevada; sota del qual hi ha un horitzó Bk amb propietats protocàlciques i freqüents crotovines. El perfil és de tipus Ah Bk C; Ah Bw Bk C; o Ah Bt Bk C. Poden presentar altres característiques que s’expressen en un segon nivell de classificació per mitjà de qualificadors (Petrogypsic, Gypsic, Petrocalcic, Calcic, Leptic, Hortic, Gleyic, Fluvic, Vertic, Vermic, entre d’altres), sense arribar a complir els requeriments d’altres GSR. Chernozem és un terme popular rus que designa terra negra degut al seu elevat contingut de matèria orgànica.

Gènesi. Grup de sòls que es formen a partir d’una àmplia gamma de materials no consolidats, roques calcàries i, en molts casos, loess o materials loèssics; en superfícies planes o lleugerament ondulades d’estepa; amb clima continental amb hiverns relativament freds i estius càlids, amb una marcada alternança de períodes humits i subhumits; i una forta influència de bioturbació de cucs de terra i mamífers cavadors. La vegetació de praderia i una fauna de sòl molt activa han donat lloc a la formació de l’horitzó txèrnic. El règim d’humitat del sòl fa possibles processos de translocació de carbonat de calci dissolt, amb formació d’una acumulació de carbonat de calci secundari en profunditat.

Ús i maneig. Els txernozems són sòls d’estepa i de pampa. Són molt fèrtils i amb una elevada capacitat de retenció d’aigua, tot i que en anys secs pot haver-hi rendiments baixos. Són molt fràgils envers accions antròpiques indiscriminades, com el conreu excessiu, que poden desencadenar la mineralització ràpida de la matèria orgànica i processos d’erosió eòlica si s’elimina la praderia per a introduir-hi cultius intensius (cereals o en especial soja).

Classificació. Constitueix un grup de sòls de referència de WRB (2014). Amb vista a la classificació, s’ha de consultar la clau de WRB. Els principals requeriments són: 1) tenir un horitzó txèrnic; i 2) a sota un horitzó càlcic o una capa amb propietats protocàlciques, el límit superior de la qual es troba dins dels 50 cm del límit inferior de l’horitzó txèrnic; i 3) un percentatge de saturació de cations bàsics (per NH₄OAc 1 m a pH 7) de com a mínim un 50 %. Se’ls poden afegir trets derivats d’un conjunt de processos secundaris, que s’especifiquen per mitjà de qualificadors. I que no presentin altres horitzons de diagnòstic que permetin caracteritzar GSR, que es troben en la clau davant dels Chernozem. La grafia recomanada per WRB és Chernozem.

     A ST s’inclouen dins l’ordre Mollisol (p. e., Vermudoll, Hapludoll).