cianoremediació f.

Procés de bioremediació que es basa en la utilització de cianobacteris (autòctons, mutants o millorades genèticament) per disminuir o eliminar contaminants en hàbitats aquàtics i terrestres.
Les principals espècies de cianobacteris utilitzats pertanyen als gèneres: Anabena, Nostoc, Phormidium, Aphanocapsa, Oscillatoria, Lgngbya, Spirulina, Aulosira, Anasystis, els quals han demostrat ser bons agents bioremediadors en: 1) la bioremediació enfront a efluents rics en nitrats i fosfats; 2) l’acumulació de metalls en formar sideròfors, que poden ser responsables de la absorció de ions metàl·lics; 3) la metabolització de compostos orgànics; 4) l’acceleració dels processos de transformació i degradació de certs hidrocarburs aromàtics policíclics, i organofosforats en l’aigua.
Per exemple, el Synechocysis sp. PCC6803 acumula de forma eficient arsènic de medis aquàtics; la Cladophora fascicularis actua de biosorbent de plom d’aigües usades i els Hydrodictylon, Oedogonium i Rhizoclonium absorbeixen metalls d’aigües contaminades amb metalls pesants procedents de la generació d’energia amb carbó.