cicle de desenvolupament d’un sòl c. nom. m.

Conjunt de fases en el desenvolupament d’un sòl, des de la fase inicial (material originari meteoritzat o un sòl anterior) fins que s’arriba a un estadi d’equilibri dinàmic (estat estacionari), d’acord amb les condicions de medi imperants (sòl monocíclic o de cicle curt). El temps que cal per arribar-hi s’anomena durada del desenvolupament del perfil d’un sòl que, en general, és inferior a l’edat del sòl. Si els valors dels factors de formació canvien per circumstàncies sobrevingudes (p. e., un canvi climàtic), s’iniciarà un nou cicle i, quan s’assoleixi un nou estat estacionari el sòl resultant serà un sòl policíclic, poligènic o de cicle llarg.