classe d’aptitud c. nom. f.

Subdivisió dins de l’ordre d’aptitud de les terres (A o S) que serveix per a distingir tipus de terres que difereixen en el grau d’aptitud per a l’ús.
Se n’han establert tres classes, en termes de rendiment relatiu, les definicions de les quals són les següents: classe S1, altament apta, rendiment relatiu superior al 80 %, sense limitacions importants o amb condicionants que no incideixen sensiblement en la productivitat i en la qual pràcticament no cal augmentar les entrades; classe S2, moderadament apta, rendiment relatiu del 40 al 80 %, amb condicionants mitjanament seriosos per a un cert nombre de LUT, que redueixen la productivitat o els avantatges i fan augmentar les entrades necessàries, si bé són practicables i assumibles econòmicament, i classe S3, marginalment apta, rendiment relatiu del 20 al 40 %, amb limitacions importants per a un LUT determinat, que fan disminuir la productivitat o els avantatges, i calen entrades que són practicables, encara que des d’un punt de vista econòmic només es justifiquen en circumstàncies favorables. Dins de l’ordre d’aptitud NA (o NS) s’estableixen dues classes: classe NS1, no apta actualment, i classe NS2, no apta permanentment.