classe de drenatge c. nom. f.

Categoria que agrupa sòls amb característiques de drenatge similars en condicions naturals. S’han establert diferents classes de drenatge per a avaluar la facilitat amb la qual l’aigua surt per la base del sòl, en relació amb les aportacions en condicions naturals. Pot estar condicionada per les aportacions d’aigua, la posició del sòl en el paisatge, la profunditat de la capa freàtica o l’existència d’una capa impermeable a una certa profunditat dins el sòl. L’efecte de la capacitat de drenatge d’un sòl es descriu de manera qualitativa a partir de trets morfològics observats en el perfil del sòl: color de la matriu del sòl i presència o absència de clapejats i concrecions de ferro i manganès. Les set classes de drenatge establertes són: 1) molt escassament drenat (eliminació de l’aigua molt lenta, característiques redoximòrfiques); 2) escassament drenat; 3) imperfectament drenat; 4) moderadament ben drenat; 5) ben drenat (favorable per a agricultura); 6) ràpidament drenat, i 7) molt ràpidament drenat (drenatge excessiu, sòl sec molt poc temps després d’aportacions d’aigua). Els sòls mal drenats presenten processos de gleïficació i pseudogleïficació (reducció i clapejats), i anòxia i asfíxia radicular en plantes no adaptades a l’excés d’aigua, de manera que en llur descripció és important referir la profunditat a la qual apareixen els trets d’oxidació i reducció (redoximòrfics i reductimòrfics).