classificació de sòls c. nom. f.

Sistema que serveix d’esquema organitzatiu per: 1) agrupar els sòls en classes; 2) establir relacions entre els sòls; 3) comunicar els resultats de les investigacions i dur a terme transferència de coneixements. Una de les principals dificultats per classificar els sòls resideix en què el sòl és un contínuum, de manera que un sòl individual no té límits predefinits. Històricament, a mesura que el coneixement dels sòls ha anat avançant, s’han proposat successius sistemes de classificació de sòls en diversos països. Uns es basen en la gènesi dels sòls i altres en els horitzons de diagnòstic, propietats de diagnòstic i materials de diagnòstic, observables i mesurables. En l’actualitat hi ha dos sistemes de referència internacionalment acceptats: Soil Taxonomy (NRCS-USDA) i World Reference Base (FAO), l’ús dels quals s’ha generalitzat a escala mundial.