clorosi fèrrica c. nom. f.

Deficiència de ferro a la planta que es manifesta per un esgrogueïment de les zones intervenals de les fulles joves. Produeix la disminució o inactivació de tots els processos fisiològics en què intervé el ferro, especialment en la formació de clorofil·les i en la fotosíntesi. S’esdevé en medis airejats, amb el ferro en forma oxidada, i en presència de l’anió hidrogencarbonat (HCO₃⁻), que en provoca la precipitació i en redueix la biodisponibilitat. L’anió hidrogencarbonat pot procedir de la dissolució de la calcària activa del sòl o d’aigües de reg que en contenen. Aquesta manca de ferro és menys freqüent en sòls inundats, amb drenatge deficient i poca ventilació.