clorur de potassi c. nom. m.

Compost mineral natural que conté potassi (K) i clor (Cl), de fórmula química KCl, amb un 58-62 % de K₂O i un 22 % de Cl. És molt soluble en aigua i té un índex salí elevat, amb un valor de 116.
Es presenta de manera natural en dipòsits d’origen sedimentari relativament abundants a tot el món. En els dipòsits naturals conté, com a impuresa, clorur sòdic, que se separa densimètricament. S’explota en mines a gran profunditat i a cel obert.
És el fertilitzant potàssic per excel·lència, pel fet que és el més econòmic de tots els fertilitzants minerals, ja que es pot utilitzar directament mitjançant una mòlta grollera. S’utilitza com a fertilitzant d’aplicació directa i com a matèria primera per a la fabricació de fertilitzants N-P-K.
En aplicació directa pot resultar perjudicial, per exemple, per a alguns cultius sensibles a l’ió clorur: com a mostra, un excés de Cl^– perjudica la remolatxa farratgera, la patata (el contingut de midó de la qual disminueix) i l’avellaner, entre altres cultius. El clorur de potassi també eleva la salinitat del sòl, per la qual cosa s’ha d’evitar d’utilitzar-lo en sòls en els quals hi hagi risc de salinització. Es pot substituir per sulfat de potassi o nitrat de potassi.