coberta edàfica c. nom. f.

Part superficial de la litosfera, transformada per processos de meteorització i edafogènesi (horitzonació) i per activitats antròpiques. Els seus constituents (sòlids, líquids i gasosos) estan organitzats entre ells i formen estructures específiques del medi edàfic. Presenta una successió espacial de sòls que forma un contínuum tridimensional heterogeni (excepte en muntanyes amb afloraments rocosos, dunes i deserts). Les variacions que presenta d’un punt a un altre no són aleatòries, sinó que responen a una estructura que deriva de les interrelacions funcionals existents entre els sòls, que queda reflectit en un determinat model o patró de distribució.
L’estudi de les cobertes edàfiques es basa en: dades de constitució; dades estructurals (organització); i dades referents a les dinàmiques (funcionament i desenvolupament). Els nivells d’organització que cal distingir són: 1) les organitzacions elementals (observades a simple vista o al microscopi); 2) els horitzons; i 3) els sistemes edàfics. Constitueix una part fonamental del paisatge i dels ecosistemes terrestres i també s’anomena edafopaisatge.