coberta vegetal c. nom. f.

En el context de la conservació de sòls i aigües, pràctica de protecció del sòl en agroecosistemes que pot consistir en les accions següents:
1) Deixar les restes de la collita anterior (palla de blat o de blat de moro) damunt de la superfície dels camps abans i després de la sembra del cultiu següent, per evitar l’erosió per esquitx i disminuir l’escolament superficial i l’erosió. Es pot practicar amb diverses modalitats de conreu (no conreu o cultiu en banda, entre altres).
2) Realitzar un cultiu amb franges de vegetació que es mantenen en el centre dels carrers del cultiu. Pot tractar-se de vegetació espontània o bé sembrada amb fabàcies o, el que és més freqüent, gramínies, per formar una gespa. Les franjes divideixen la longitud del vessant en trams, de manera que s’actua sobre la longitud a recórrer lliurement per l’aigua d’escolament superficial que, en arribar a la franja, es veu frenada, diposita la càrrega sòlida i disminueix el seu poder erosiu, sense necessitat de modificar la inclinació del vessant amb moviments de terres, de manera que no es pertorba el perfil del sòl. Per evitar que la coberta vegetal entri en competència amb el cultiu pel consum d’aigua, a partir de les dades del balanç d’aigua a la zona, es pot determinar la conveniència d’eliminar la coberta, ja sigui segant-la, enterrant-la amb una desbrossadora, fent-hi entrar un ramat o amb herbicides. Aquest sistema s’utilitza amb cultius plurianuals en pendent (olivera, ametller i vinya).
Es tracta d’una tècnica que està a l’abast de l’agricultor i que suposa un estalvi considerable en el cost d’implantació.