col·luviació f.

Conjunt de mecanismes responsables la de formació de col·luvis. Consisteixen en el transport i acumulació progressiva de materials erosionats a la part alta d’un vessant (material edàfic, saprolita o roques no coherents) que, després de ser transportats una curta distància per l’aigua d’escolament superficial difús o per moviments de massa, es dipositen al peu del vessant, allà on, per una ruptura de pendent, les aigües perden capacitat de transport i els materials es dipositen, sense haver estat ordenats ni arrodonits, si bé generalment es produeix una distribució granulomètrica decreixent en mida de partícules amb la distància a l’àrea font. Pot suposar una addició de material a un sòl preexistent.