components del rendiment c. nom. m. pl.

Òrgans de la collita que han acumulat part del carboni assimilat captat de l’atmosfera. Reflecteixen la producció obtinguda per unitat de superfície. Segons el cultiu de què es tracti es prenen en consideració uns òrgans o altres en el moment de la collita.
En cereals (blat, ordi, sègol): quantitat d’espigues per unitat de superfície, nombre de grans per espiga, massa de mil grans.
En arròs, quantitat de panícules per unitat de superfície, quantitat de grans per panícula, massa de mil grans.
En canya de sucre: quantitat de tiges per unitat de superfície, alçada de la tija, diàmetre de la tija.
En fabàcies: nombre de beines per planta, nombre de llavors per beina, massa de cent llavors.
En plantes amb tubercles: nombre de plantes per unitat de superfície, nombre de tubercles per planta; massa dels tubercles per planta; massa per tubercle.
Aquest informació es pot utilitzar per calcular de forma aproximada el rendiment d’una collita, entre altres aspectes. Per exemple, en el cas del blat de moro, basant-se mostrejos d’àrees representatives de deu metres quadrats en el moment de la collita:
R = dp × nmp × ngm × mmg, on R és el rendiment (kg ha^–1), dp és la densitat de plantes (plantes per 10 m²), nmp és el nombre de panotxes per planta, ngm és el nombre de grans per panotxa, i mmg massa de mil grans.