compost m.

Producte obtingut per maduració biològica de matèria orgànica.
Es prepara mitjançant la barreja de diferents subproductes, majoritàriament orgànics, amb o sense addició de materials fertilitzants, i la seva posterior maduració.
Durant el compostatge, el material fresc, humitejat i apilat, s’aireja periòdicament mitjançant volteig, amb la qual cosa s’aconsegueix una descomposició biològica termofílica aeròbia més o menys controlada. Després de diverses fases de proliferació microbiana amb la consegüent elevació de la temperatura controlada, el material orgànic original s’haurà descompost substancialment i presentarà un comportament molt més estable que la matèria orgànica original. El procés comporta la desaparició d’organismes patògens, llavors de plantes adventícies i males olors, i s’aconsegueix una relació carboni/nitrogen més favorable.
El Reglament (UE) 2019/1009 del Parlament Europeu i del Consell, de 5 de juny de 2019, estableix els criteris d’estabilitat d’un compost i indica que, si s’utilitzen additius de compostatge per millorar el rendiment o el comportament mediambiental del procés de compostatge, han de ser productes registrats i disposar d’un informe sobre seguretat química.
Segons el material de partida, pot arribar a ser semblant a un humus i ser adequat com a esmena o fertilitzant orgànic, o per a jardineria, com a substrat de cultiu.
D’acord amb el Reglament (UE) 2019/1009 del Parlament Europeu i del Consell, de 5 de juny de 2019, un producte fertilitzant UE pot contenir compost obtingut per compostatge aerobi d’algunes matèries primeres, com ara bioresidus procedents de la recollida urbana selectiva, organismes o parts d’organismes vius o morts no processats o processats (que no siguin fangs de depuradora), llots industrials o llots de dragatge, entre altres. La concentració total d’additius i d’impureses no pot excedir els percentatges establerts en el Reglament.