concreció¹ f.

Cos generalment esferoidal o subesferoidal, cimentat, amb una estructura interna concèntrica respecte a un nucli de cristal·lització puntual o lineal. De mida mil·limètrica, format i cimentat per carbonat de calci, guix, òxids de ferro, manganès, alumini o titani. Es pot separar intacte de la matriu del sòl. Es descriu atenent la seva grandària, naturalesa, duresa i color. En sentit estricte no poden ser de sílice, dolomita, calcita ni guix.