conreu en faixes c. nom. m.

Sistema de conreu que té per objectiu disminuir el risc d’erosió del sòl en terrenys de poca pendent. Consisteix a sembrar o plantar en franges alternes i paral·leles diferents tipus de plantes que tenen un interès econòmic i que es complementen en la rotació de cultius, de manera que la superfície del sòl en un vessant no queda totalment desprotegida sense coberta vegetal en cap moment.
Cada faixa talla la longitud del vessant, de manera que el flux d’aigua d’escolament superficial no arriba a assolir una velocitat erosiva. La zona d’arribada de l’aigua a la franja de vegetació constitueix una zona lenta en la qual l’aigua perd velocitat, cosa que afavoreix la infiltració i l’emmagatzematge d’aigua en el sòl i, a més a més, la càrrega sólida transportada es diposita.
Per augmentar-ne l’eficàcia, aquesta tècnica es pot combinar amb terrasses d’absorció o de desguàs. Les faixes s’ordenen en l’espai i en el temps, de manera que s’alternen diferents tipus de recobriments complementaris. Si el sòl és molt erosionable, s’han d’intercalar faixes d’amortiment amb una vegetació permanent.
L’amplada de les faixes de conreu va en funció del pendent del terreny. Per exemple, és de 30 m per a pendents del 2 % al 5 % i de 18 m per a pendents del 15 % al 20 %. L’amplada de les faixes ha de ser un múltiple de l’amplada de la maquinària que s’hi utilitzi.
Cal distingir quatre tipus generals de conreu en faixes: 1) conreu en camps amb faixes, 2) conreu en faixes a nivell, 3) conreu en faixes contra el vent i 4) conreu en faixes d’amortiment. El tipus que s’utilitzi dependrà dels sistemes de conreu, de la topografia i del risc d’erosió.