conreu en faixes a nivell c. nom. m.

Sistema de conreu que té com a objectius disminuir el risc d’erosió del sòl i afavorir la infiltració de l’aigua. Consisteix en franges de vegetació que s’adapten a la topografia del terreny seguint les corbes de nivell, amb només petites desviacions.
Cada faixa escurça la longitud del vessant, de manera que el flux d’aigua d’escolament superficial no arriba a velocitats erosives En arribar l’aigua a la franja de vegetació, es genera una zona lenta que afavoreix la infiltració i l’emmagatzematge d’aigua en el sòl.
Les faixes s’ordenen seguint una rotació definida, de manera que sempre hi hagi un recobriment vegetal en algunes; unes poden estar descobertes o tenir escassa vegetació, moment en què altres estan cobertes de vegetació densa i resistent a l’erosió. Pot haver-hi unes franges més amples amb cultius que recobreixin més el sòl, frenin més l’aigua d’escolament i facin disminuir el risc d’erosió, per exemple, civada (Avena sativa L.), blat (Triticum aestivum L.), ordi (Hordeum vulgare L.), alfals (Medicago sativa L.) o trèvol (Trifolium spp.), entre altres. També hi pot haver unes franges amb plantes amb menor recobriment, per exemple, blat de moro (Zea mays L.), cotó (Gossypium spp. L.) o soja (Glycine max L.), entre altres.
Són molt eficaços, però poden tenir l’inconvenient de dificultar les tasques de recol·lecció mecanitzades; en aquest cas, no seran ben acceptades ni implementades pels productors. Per augmentar-ne l’eficàcia, aquesta tècnica es pot combinar amb terrasses d’absorció o de desguàs.