conreu en faixes de contenció c. nom. m.

Sistema de conreu que té com a objectiu disminuir el risc d’erosió del sòl. Consisteix a sembrar o plantar en franges molt més llargues que amples, que alternen amb faixes la forma i amplada de les quals poden ser regulars o irregulars. La seva funció és esmorteir el flux d’aigua d’escolament superficial, afavorir la infiltració i constituir un parany per a la càrrega sòlida que transporta l’aigua d’escolament superficial, amb la qual cosa disminueix el risc d’erosió.
Hi ha els tipus següents: 1) faixes amb una pastura permanent de gramínies o fabàcies, que frena eficaçment el flux d’aigua d’escolament superficial, i 2) faixes que es deixen sense conrear, perquè s’hi instal·lin plantes silvestres de la zona que, en tallar la longitud del vessant, frenen el flux d’aigua d’escolament, cosa que afavoreix la infiltració; a més a més, poden servir de refugi de plagues i altres tipus de fauna que, d’aquesta manera, afectaran menys el cultiu, ja que trobaran un hàbitat més favorable per a elles que la zona conreada.