contacte lític c. nom. m.

Límit entre el sòl i un material subjacent continu, coherent, dur, de manera que cal un pic per trencar-lo. Si presenta esquerdes, han d’estar separades lateralment més de 10 cm. Un fragment del material subjacent submergit en una solució d’hexametafosfat sòdic, agitat durant 15 h, no es disgrega. Constitueix un impediment per a la penetració vertical de les arrels. No s’aplica a un endopèdon cimentat (petrocàlcic, petrogípsic, duripan, etc.), sinó a una roca dura no meteoritzada, una calcària coherent, un esquist, un basalt, etc.