contorn m.

En un mapa de sòls, línia que delimita una delineació i la separa de les delineacions contigües. En la seva localització s’ha de tenir en compte que constitueix una zona de transició entre dues delineacions, per la qual cosa ha d’ocupar una posició que asseguri que la variabilitat dins de la delineació sigui mínima, mentre que la variabilitat entre delineacions contigües ha de ser màxima.
La naturalesa dels límits es pot establir a partir de dues característiques independents entre si: el caràcter difús (en anglès, fuzziness) o exactitud del límit en la realitat i la incertesa (en anglès, uncertainty) o exactitud amb la qual es pot situar el límit a partir d’elements externs. Hi pot haver límits naturals exactes difícils de cartografiar i límits naturals difusos fàcils de cartografiar.
Tot i que en els mapes qualitatius el contorn que separa delineacions contigües es representa amb una línia, cal tenir en compte que els gradients de canvi d’un sòl natural individual a un sòl natural adjacent són generalment graduals i, a més, no són els mateixos per a totes les característiques que serveixen per definir la classe de sòls representada en la delineació.
En el cas de sòls antropogènics, els límits entre delineacions poden ser el resultat d’actuacions antròpiques (límit de parcel·les, reg, moviment de terra o altres), de manera que es tracta de contorns artificials.
En els mapes digitals, els contorns es poden representar com a canvis graduals.