crioturbació f.

Procés criogènic consistent en el moviment de materials dins el sòl o en la seva superfície, amb reorganitzacions i mescles a causa de l’acció intensa del gel en seqüències de congelació-descongelació repetides al llarg del temps. La descongelació de la part superior del sòl dona lloc a la formació d’una capa fluidal de desglaç estacional (capa activa) a sobre del permafrost rígid i impermeable subjacent, permanentment congelat. En la fase de congelació, a la capa fluidal s’hi produeixen deformacions estructurals amb replecs i fractures, que alteren l’organització del perfil del sòl, que presenta horitzons irregulars i interromputs, involucions, acumulació de matèria orgànica en profunditat, fragments de roca orientats i capes enriquides en llim, i finalment una tendència a homogeneïtzar el perfil. A la superfície del sòl, els fragments de roca s’orienten verticalment i es poden disposar a manera d’enllosat per aixecaments diferencials i no per efecte del pes de la neu. Són processos propis de climes extrems, sòls de tundra de zones àrtiques i de regions periglacials en paisatges d’alta muntanya.