cronoseqüència f.

Successió regular de sòls localitzats al llarg d’un transsecte, les morfologies dels quals difereixen les unes de les altres a causa dels diversos valors del factor temps, que ha tingut una preponderància respecte de la resta de factors de formació que, o bé no han variat o, si ho han fet, la variació no ha tingut una incidència significativa en els processos edafogènics. P. e., seqüència de sòls en un sistema de terrasses, des dels més antics, a les terrasses altes, als més joves, a les terrasses baixes.
Per establir edats relatives dels sòls situats a les diverses superfícies geomòrfiques, s’utilitzen com a indicadors aquelles propietats que canvien amb la durada i intensitat dels processos edafogènics. Segons les condicions de medi es poden utilitzar: la distribució d’argila, de carbonat de calci, el contingut i composició d’òxids de ferro, l’índex d’enrogiment o l’acumulació de sílice secundària procedent de la meteorització dels feldespats, entre d’altres.