crosta biològica del sòl c. nom. f.

Capa endurida formada per una comunitat d’organismes vivents molt especialitzada (en general, cianobacteris, algues verdes, microfongs, molses i líquens) que viu a la superfície de sòls (Aridisols) i de roques no coherents (p. e., lutites) en zones àrides i de desert. Els organismes i les restes vegetals, units per materials orgànics, formen una coberta contínua que pot arribar a assolir més 10 cm de gruix. Exerceix un paper ambiental important, perquè confereix estabilitat a la superfície del sòl, la qual cosa fa disminuir els efectes del vent, l’impacte de les gotes de pluja, augmenta la infiltració, disminueix l’escolament, de manera que disminueix el risc d’erosió; al seu torn, afavoreix la germinació i el creixement de les plantes. Aquestes crostes constitueixen un element molt fràgil, molt sensible a les alteracions per pasturatge, pas de vehicles, etc.