crosta superficial c. nom. f.

Capa prima a la superfície del sòl, d’uns pocs mil·límetres fins a uns 3 cm de gruix, amb estructura generalment laminar, baixa porositat, usualment de tipus vesicular, poc permeable a l’aigua i a l’aire, i molt més compacta, dura i fràgil que el material immediatament subjacent. Es forma per dessecació del segell superficial, de manera que els vents forts n’afavoreixen la formació. Suposa un impediment per a la naixença d’alguns cultius (p. ex., el blat de moro), i pot donar lloc a un fracàs en la sembra.