Cryosol m.

Concepte i morfologia. Grup de sòls que estan congelats perennement (amb gel visible o, si no hi ha prou aigua, la temperatura no supera els 0 °C (horitzó criic) dins dels primers 100 cm; són minerals o orgànics, tot i que no tenen en la seva superfície una capa de material orgànic de 10 cm o més gruix. El perfil del sòl presenta deformacions estructurals amb replecs i fractures, horitzons interromputs, involucions, intrusions orgàniques, acumulacions de matèria orgànica en profunditat, fragments de roca orientats, capes enriquides en llim, i això fa que predomini l’homogeneïtzació del perfil davant de la diferenciació d’horitzons. La superfície del sòl presenta models de distribució de pedres en formant polígons, cercles o nius. Van ser introduïts com a GSR el 1998.

Gènesi. Es formen a partir de materials molt diversos (till glacial, material eòlic, material al·luvial, col·luvial i residual), són característics de zones de tundra i parts adjacents de regions boreals, així com de zones d’alta muntanya. Es formen en un ambient de permafrost permanent (roman sense descongelar-se com a mínim dos anys consecutius), en el qual els processos criogènics derivats de cicles de congelació-descongelació de la capa activa dominen la gènesi del sòl. Aquests processos inclouen crioturbació, esquerdament tèrmic, propietats criogèniques i models de distribució de pedres a la superfície del sòl. Els processos edàfics que tenen lloc a la capa activa són de baixa intensitat.

Ús i maneig. La importància dels criosols resideix en el seu paper en l’equilibri climàtic global i en temes ambientals. Són sòls molt pobres en nutrients, el N procedeix de la fixació bacteriana (Nostoc commune) i el fòsfor és un factor condicionant de la producció primària.

Classificació. Constitueixen un GSR de WRB (2014). Amb vista a la classificació, s’ha de consultar la clau de WRB. Els principals requeriments són: o bé 1) tenir un horitzó criic el límit superior del qual es troba dins dels primers 100 cm; o bé 2) tenir un horitzó criic el límit superior del qual es troba dins dels primers 200 cm i trets derivats de processos criogènics en alguna capa dins dels primers 100 cm; i 3) no tenir en la seva superfície una capa de material orgànic de 10 cm o més, cosa que els diferencia dels histosols (Cryic Histosol); se’ls poden afegir trets derivats d’un conjunt de processos secundaris, que s’especifiquen per mitjà de qualificadors. La grafia recomanada per WRB és Cryosol.

     A ST (2014) corresponen a part a sòls de l’ordre Gelisol.