cultiu de rapinya c. nom. m.

Pràctica de cultiu per obtenir beneficis ràpids, sense tenir en compte l’estrès que es pugui produir sobre la productivitat futura del sòl. Aquest procediment de cultiu va ser utilitzat principalment en el segle xviii. Va consistir a conrear sense realitzar aportacions que poguessin compensar les extraccions excessives de nutrients pel cultiu. Això provocava una disminució progressiva dels rendiments a mesura que anava disminuint la fertilitat del sòl, associada a l’esgotament de les seves reserves naturals de nutrients. Aquesta expressió va ser introduïda per Justus von Liebig per al cultiu de la canya de sucre.