cultiu exhauridor c. nom. m.

Expressió aplicada a cultius que, per les seves extraccions de nutrients del sòl o per raons fitosanitàries, provoquen una disminució en el rendiment del cultiu següent. Es recomanava que es cuidés la seva ubicació en el pla de rotacions. En realitat, el problema no rau en el tipus de cultiu, sinó en el sistema de cultiu, quan es practica sense utilitzar informació sobre les extraccions de nutrients pels conreus. El nivell de nutrients al sòl i les pèrdues de nutrients (per percolació, erosió o altres), pot fer que un cultiu continuat en aquestes condicions converteixi en estèrils sòls fèrtils. Són cultius exigents en nutrients el lli, la ceba, el blat, el blat de moro, l’arròs, entre d’altres, per la qual cosa se’ls considerava cultius exhauridors.