cultiu intermedi c. nom. m.

Cultiu de cicle curt que se situa entre dos cultius principals de cicle més llarg, en el temps que hi ha entre ells. Generalment es practica amb plantes farratgeres.
Pot coincidir en un mateix camp amb el conreu principal durant un curt període de l’any, en haver-los sembrat en el mateix moment (p. ex., fabàcia i cereal), o bé coincidir en el mateix camp al llarg de l’any, però en estacions successives, en haver sembrat el segon cultiu després d’haver segat el primer.
Per exemple, la sembra conjunta de trepadella (Onobrychis vicifolia Scop.) i un cereal permet segar el cereal en el seu moment i la trepadella queda establerta al camp per més temps; passa anàlogament amb la sembra simultània de naps i un cereal.
També pot tractar-se d’un cultiu de reemplaçament del cultiu principal, quan aquest hagi fallat per alguna causa.