datació de sòls c. nom. f.

Determinació de l’edat d’un sòl.
La taxa a la qual es forma un sòl es desconeix en la majoria d’ambients i, com que no és possible un enfocament experimental al laboratori, s’ha de recórrer a observacions indirectes. Es poden realitzar: 1) datacions relatives per establir edats d’un sòl amb relació a altres de situats en diferents superfícies geomòrfiques; s’utilitzen com a indicadors propietats que canvien amb la durada i intensitat dels processos edafogènics, entre elles, segons les condicions del medi, la distribució d’argila, de carbonat de calci, el contingut i composició d’òxids de ferro, l’índex d’enrogiment o l’acumulació de sílice secundària procedent de la meteorització dels feldespats; i 2) datacions absolutes per arribar a una quantificació; s’utilitzen investigacions històriques i arqueològiques, criteris geomorfològics, estudis a partir de l’edat de la superfície geomorfològica, edat de morrenes, criteris paleontològics, criteris estratigràfics, tefrocronologia (erupcions volcàniques datades), palinologia (estudi de pol·len), luminescència òpticament estimulada (OSL) i investigacions amb isòtops, entre d’altres.