decapatge m.

Tècnica que consisteix a retirar i reservar el material edàfic d’una part d’una coberta edàfica, prèviament a qualsevol actuació (arquitectura, urbanisme, enginyeria, mineria a cel obert o altres) que pogués posar-la en risc, amb l’objectiu de poder-lo utilitzar en la rehabilitació de la zona un cop acabada l’actuació. Es tracta d’evitar que es perdi o es barregi el material dels horitzons superiors del sòl, per ser la part de més bona qualitat pel seu contingut elevat en matèria orgànica (color més fosc), bona estructura, presència d’organismes vius i de llavors dorments, entre altres aspectes.
La tècnica consisteix en: 1) retirar per mitjà d’una excavació mecànica en làmina el material de la part superior del sòl, que s’identifica pel seu enfosquiment a causa del contingut de matèria orgànica més elevat; 2) reservar aquest material edàfic en munts en forma d’aresta d’uns dos metres d’alçada, cosa que evitarà que es compacti; es pot deixar que hi creixin herbes o sembrar, perquè conservi i millori l’aireació i l’activitat biològica; 3) un cop acabada l’actuació es reutilitza estenent-lo a la superfície de les zones que cal rehabilitar (enderrocs, jardins, talussos, etc.). Per evitar-ne la pèrdua per erosió cal sembrar com abans millor.