decoloració f.

Procés edafogènic pel qual es produeix un amortiment del color inicial a causa de la pèrdua o transformació d’elements cromògens col·loidals (ferro, matèria orgànica o minerals d’argila). Pot ser degut a: 1) materials àlbics que es formen per la mobilització i pèrdua de Fe si es formen complexos organometàl·lics solubles o pseudosolubles i, després de ser translocats, apareixen colors clars deguts a components de la matriu (fonamentalment sorra); 2) processos redox que donin lloc a l’aparició de colors reductimòrfics; 3) migració del Fe²⁺, per una capa freàtica amb moviment molt lent i sense que hi hagi renovació d’oxigen; 4) degradació de minerals d’argila per l’alternança de condicions reductores i oxidants, que poden provocar variacions de pH molt fortes, amb una acidificació neta gradual (durant els processos d’oxidació de Fe²⁺ a Fe³⁺, i 5) una destrucció de les argiles en un medi fortament àcid (ferròlisi), i una coloració deguda principalment a sorra i llim residuals.