degradació ambiental c. nom. f.

Procés pel qual el medi ambient perd utilitat actual o potencial, o disminueixen, es perden o canvien trets intrínsecs o organismes que no poden ser reemplaçats, cosa que té lloc amb la intervenció de múltiples factors; per això és tan complex.
Els processos de degradació ambiental són percebuts per part de la població, les organitzacions o els governs en funció de la utilitat o del valor atribuït al recurs ambiental o a l’ecosistema de què es tracti. Això ve condicionat pel tipus de recurs, la forma de mesurar-ne el valor, el grup de persones perceptores, la localitat, els factors externs i el moment històric, i el grau d’educació ambiental, actitud i compromís.
Les causes de la degradació ambiental s’intenten explicar des de diversos posicionaments eticopolítics. D’acord amb C. J. Barrow, cal distingir les categories següents: neomalthusianisme, límits del creixement o enfocament gandhià, perspectiva econòmica (tragèdia dels béns comunals i escola de les externalitats mediambientals), perspectiva de la dependència (factors externs com ara la transferència de tecnologia inapropiada, estratègies no adequades), idees econòmiques equivocades en la presa de decisions i neomarxisme (la riquesa dels països més avançats s’ha assolit per transferència de recursos des dels països pobres).