degradació biològica del sòl c. nom. f.

Procés que condueix a una pèrdua de qualitats i potencial productiu del sòl com a hàbitat per als microorganismes i les plantes.
Cal destacar els processos següents: 1) empobriment en matèria orgànica, per falta de reposició; 2) desforestació, i 3) contaminació de sòls per un ús incontrolat i inadequat d’agroquímics. La degradació biològica està directament relacionada amb els processos de degradació química i física dels sòls i la pèrdua de biodiversitat.
La FAO-PNUMA-UNESCO, en la seva Metodologia provisional per a l’avaluació de la degradació dels sòls, defineix la degradació biològica com aquella que fa referència als processos que augmenten la velocitat de mineralització de la matèria orgànica del sòl. Les principals conseqüències de la pèrdua de matèria orgànica per degradació biològica són l’empobriment en nutrients, l’augment de la degradació física i l’increment de l’escolament, que accelera els processos d’erosió hídrica.