degradació de terres c. nom. f.

Conjunt de processos pels quals disminueix la qualitat de les terres (pèrdua de qualitat intrínseca o disminució de la utilitat actual o potencial) o bé es perden o canvien trets i organismes que no poden ser reemplaçats, a causa de processos que produeixen efectes que superen la resiliència del sistema.
Les causes de la degradació de les terres varien segons l’àmbit geogràfic i el context socioeconòmic, per la qual cosa són extremadament diverses. Cal esmentar les següents: 1) les activitats i polítiques agrícoles i forestals que no són ecorresponsables i provoquen erosió del sòl, salinització, contaminació, compactació del sòl, desforestació, esgotament o salinització d’aqüífers, extensió de la superfície conreada a zones marginals, introducció d’espècies inadequades i desertificació, entre d’altres; 2) activitats sociopolítiques, com ara increment de la demanda de productes agrícoles, augment de la població per sobre de la capacitat de producció sostenible, augment de la demanda de llenya i fusta, abandonament de terres de cultiu, turisme massiu incontrolat, activitats d’oci incontrolades, i malalties, conflictes o guerres que portin a l’abandonament temporal de les terres de cultiu; 3) activitats industrials i de mineria, com ara la inadequada gestió de residus, la mineria subterrània o a cel obert sense rehabilitació i els abocaments incontrolats, i 4) efectes mediambientals, com ara sequeres prolongades, inundacions, deposició àcida o canvi climàtic.
La degradació neta és el resultat de processos naturals (causes biogeofísiques), als quals se sumen processos antròpics i, segons la resiliència del sistema, caldrà restar-hi els efectes dels processos de regeneració natural i de rehabilitació.
A la pràctica, la relació cost-benefici i altres limitacions poden fer inviable la rehabilitació (recuperació d’algun ús) d’una terra degradada, de manera que les polítiques mediambientals s’han d’orientar a fomentar les mesures preventives en aquelles terres o recursos als quals s’assigni un valor i utilitat. Aquesta percepció no és estàtica, sinó que varia amb el temps i segons els grups de població, que poden tenir diferents demandes sobre una mateixa terra, la qual cosa pot generar conflictes d’interessos.