delineació f.

Superfície discreta o polígon individual que es representa en un mapa de sòls delimitat per una línia tancada (contorn o límit) que defineix l’àrea, la forma i la ubicació d’una unitat de mapa dins d’un edafopaisatge.
Resulta de l’estratificació d’una coberta edàfica en unitats cartogràfiques que agrupen sòls que presenten una menor variació entre ells, respecte a les propietats considerades, que els sòls del conjunt de la població, que constitueix la coberta edàfica on es troba.
Dins d’una delineació, la variabilitat de les característiques dels sòls serà més o menys àmplia segons quina sigui l’escala del mapa i el nivell de generalització cartogràfica i taxonòmica utilitzats. Aquelles classes de sòls que no tenen representació a l’escala del mapa constitueixen inclusions o impureses en la delineació i, per tant, en la unitat cartogràfica de la qual formen part.
Les delineacions es representen amb d’un sistema codificat (color, trama, símbols, lletres o números) que en permet la identificació. Les delineacions que pertanyen a una mateixa unitat cartogràfica indicada a la llegenda del mapa s’identifiquen perquè tenen la mateixa codificació.
La superfície d’una delineació s’expressa generalment en cm² del mapa. Aquesta mesura, amb ajuda d’un SIG, permet realitzar estudis estadístics sobre la presència de cadascuna de les diferents delineacions a la zona cartografiada, així com la construcció de l’histograma de mides de les delineacions o el càlcul de qualsevol altra mesura estadística (quartils, mitjana o una altra).
Tot i que una delineació es delimita amb una línia en un mapa clàssic, s’ha de tenir en compte que les transicions en el camp en sentit horitzontal són gairebé sempre graduals. Per tant, el límit entre les superfícies (delineacions) contigües representades no sol ser tan abrupte com la línia de separació al mapa podria donar a entendre.