dendrogeomorfologia f.

Branca de la dendroecologia que estudia la resposta del creixement i l’evolució dels anells de creixement dels arbres (en francès, cernes de croissance; en anglès, tree growth rings), en relació amb els processos que tenen lloc a la superfície terrestre. Constitueix una metodologia que es pot aplicar en diferents àmbits, entre els quals hi ha la reconstrucció de l’activitat de processos erosius i la seva datació.
En estudis d’erosió, s’aprofita que el ritme de creixement dels arbres per estacions dona lloc a la formació d’anells anuals de creixement. Per exemple, en el cas d’arrels d’un arbre que han estat descalçades per erosió i afloren a la superfície per la pèrdua de material del sòl, l’estudi de l’evolució anatòmica dels anells de creixement anual de les arrels permet la mesura indirecta de les pèrdues de sòl per erosió. L’estudi es realitza en seccions de l’arrel i la seqüència d’anells permetrà conèixer les condicions en les quals ha crescut i en quin moment s’han produït canvis en la superfície del sòl que n’han afectat el creixement.