descalçat d’arrels c. nom. m.

Procés pel qual les arrels d’un arbre afloren a la superfície a causa de la pèrdua per erosió del material que les recobria. Les arrels, un cop descalçades, modifiquen el model de creixement, que passa a ser excèntric, amb formació de fusta de reacció i, sovint, una escarificació (presència de cicatrius).
Aquestes modificacions morfològiques es poden utilitzar en dendrogeomorfologia com a indicadors de la taxa de denudació i incisió lligades a la formació de xaragalls o bé per quantificar l’impacte del trepig animal o de la pressió turística. No obstant això, aquest enfocament ha estat qüestionat per alguns autors, ja que la formació de fusta de reacció pot existir en una arrel totalment subterrània. Proposen com a alternativa utilitzar com a indicador per datar el moment de l’aflorament les modificacions anatòmiques que es produeixen a nivell de les traqueides (conductes que permeten el transport de saba bruta).