diagènesi f.

Canvis postdeposicionals de textura i composició que tenen lloc en un sediment a temperatures relativament baixes, en la transformació d’un sediment en una roca sedimentària coherent. Els processos que normalment ocorren durant la diagènesi inclouen: 1) compactació del sediment enterrat, per cohesió entre les partícules i disminució del volum aparent, de manera que el fluid que omple els porus és expel·lit i desplaçat localment, de manera que es crea el medi en què poden tenir lloc, posteriorment, canvis químics; la formació d’estilòlits en algunes roques sedimentàries pot estar relacionada amb processos de compactació; 2) dissolució i/o hidròlisi de minerals inestables, la qual cosa genera pèrdues de massa, formació de cavitats i alliberament d’elements i compostos químics al medi fluid; 3) autigènesi de nous minerals a partir de la precipitació (i posterior cristal·lització) dels soluts de la dissolució, els quals poden ocupar els buits de dissolució de minerals primaris (reemplaçament) o dipositar-se en porus oberts entre els grans detrítics, actuant com a ciment (p. e., SiO₂, CaCO₃). L’efecte més visible és la litificació.