diagnosi de l’erosió hídrica c. nom. f.

Determinació de la importància dels efectes de l’erosió hídrica, identificats per les marques deixades a la superfície del terreny, i determinació de les causes, para poder establir una estratègia de protecció del sòl.
L’interès de conèixer els efectes i les causes resideix en el fet que l’erosió hídrica dels camps agrícoles implica una pèrdua de qualitat dels sòls i un arrossegament de càrrega sòlida integrada per partícules de sòl, agregats, nutrients, agroquímics i organismes que, a més d’empobrir el sòl (efecte in situ), poden anar a parar a aigües superficials i causar efectes negatius fora de l’àrea en la qual té lloc l’erosió.
El diagnòstic del que ha passat o està passant es pot realitzar a partir de les accions següents: 1) observacions visuals (avaluació qualitativa), 2) mesures experimentals en camp o laboratori i 3) simulació i modelització de processos.
Per seleccionar un mètode adequat de diagnosi cal tenir en compte els aspectes següents: 1) escala espacial de treball (parcel·la, conca o una altra), 2) diversitat de causes potencials de l’erosió i 3) dades disponibles o facilitat per obtenir-les.