diagnosi de l’erosió hídrica a escala de conca c. nom. f.

Determinació de la importància dels efectes i les causes de l’erosió hídrica en una conca hidrogràfica.
Constitueix un diagnòstic complex per l’heterogeneïtat espacial que caracteritza una conca (canvis en la topografia, el sòl, els tipus d’ús de terres i la coberta vegetal) i per la simultaneïtat de processos: despreniment, arrossegament, sedimentació en diferents punts de la pròpia conca i sortida per l’exutori.
A nivell de conca, l’erosió en xaragalls té un gran protagonisme i l’aigua d’escolament superficial concentrada que canalitzen té una major capacitat de despreniment que el flux entre xaragalls. En algunes parts de la conca es poden haver format escorrancs.
El flux es genera a partir de la precipitació que cau sobre àrees parcials petites, que se saturen ràpidament. El transport de sediments en els vessants és un fenomen molt complex, ja que els fluxos d’aigua sovint s’assequen abans d’arribar a la llera, de manera que les aportacions de sediments a la llera són controlats més per la dinàmica de la tempesta que no pas per les condicions d’humitat superficial.
Per avaluar l’erosió a escala de conca s’han desenvolupat diversos models, entre els quals hi ha el model de simulació a escala de conca per a la gestió dels recursos hídrics i de sòl (en anglès, A basin scale simulation model for soil and water resources management, la sigla del qual és SWRRB).