diagnosi de l’erosió hídrica en parcel·la c. nom. f.

Determinació de la importància dels efectes de l’erosió hídrica a escala de parcel·la d’una zona homogènia.
Es pot basar en els aspectes següents:
1) Observacions visuals purament qualitatives i de poca precisió: processos que tenen lloc durant una pluja (escolament superficial difús i formació de xaragalls); estat de la superfície del terreny després d’una pluja (presència d’elements grossos nets per acció de l’aigua d’escolament superficial difós; encrostament superficial, que impedeix la infiltració; xaragalls i escorrancs; descalçament d’arrels); dipòsit de materials en zones de trencament del pendent i en camins; tipus d’ús de la terra (sistema de conreu, cultius, eficiència de les pràctiques de conservació implementades, entre altres).
2) Estimació quantitativa, que permet completar les observacions qualitatives i poder realitzar anàlisis comparatives entre diversos escenaris de control de l’erosió amb la utilització de models. Entre els models d’ús més generalitzat hi ha l’equació universal de pèrdues de sòl per erosió hídrica (USLE) i les seves modificacions posteriors (MUSLE i RUSLE), si bé no inclouen l’erosió per escorrancs.