discontinuïtat litològica c. nom. f.

Zona del perfil d’un sòl on té lloc un canvi en el tipus de litologia, mineralogia, de sediment o d’edat dels materials dins d’un sòl, de manera que dos tipus de materials originals es troben superposats. En ST (2014) s’indiquen com a principals criteris per identificar discontinuïtats litològiques entre dues capes superposades, no atribuïbles a l’edafogènesi, els següents: 1) contactes texturals abruptes; 2) contrastos en la mida de les sorres heretats de l’energia de transport en el moment de la deposició; 3) diferències de litologia entre els fragments de roca i la litologia de la capa subjacent; 4) línia de pedres que separi les dues capes; 5) distribució inversa de fragments de roca, que augmenten en profunditat; 6) capa amb fragments de roca desproveïts de còrtex de meteorització sobre una capa amb roques amb còrtex de meteorització; 7) formes dels fragments de roca, angulosos en una capa i arrodonits a l’altra; 8) canvis abruptes de color entre les dues capes; 9) trets micromorfològics, diferències de grandària i forma en els minerals resistents de les dues capes. Amb vista a la classificació, cal consultar la clau de ST. La capa o horitzó subjacent es descriu afegint el número 2 davant de la lletra que designa l’horitzó; i així successivament, si hi hagués més d’una discontinuïtat. Per exemple, un dipòsit de poc gruix de material amb grava abundant al damunt (terrassa fluvial quaternària) sobre una lutita, podria haver donat lloc a un sòl de perfil Ah Bw C 2C. A WRB (2016) s’ha substituït aquesta expressió per discontinuïtat lítica.