disjunció columnar c. nom. f.

Procés pel qual té lloc la divisió d’una colada basàltica en prismes o columnes pseudohexagonals, verticals o subverticals, perpendiculars a la direcció del corrent de lava i, generalment, paral·leles entre elles. Té lloc quan es refreda i solidifica la colada de lava, de manera que la massa pateix una contracció que origina fractures de retracció (fissuració poligonal), es divideix en prismes, i origina una columnata basàltica.