ecologia cientÃfica c. nom. f. |
| CIÈNCIA DEL SÒL |
| GESTIÓ I ÚS SOSTENIBLE DEL SÒL |
| QUALITAT, AVALUACIÓ, DEGRADACIÓ I PROTECCIÓ DE SÒLS |
|
|
Ciència que estudia les interrelacions dels organismes entre ells, inclosos els éssers humans (factors biòtics) i el medi fÃsic en què viuen (factors abiòtics). Va més enllà de descriure el món vivent i intenta comprendre què és el que condiciona l’existència dels organismes.
Està orientada a la comprensió dels ecosistemes (sistemes dinà mics). Per això, d’una banda, busca regularitats, associacions, repeticions i regles; d’altra banda, comprova, realitza assajos i desenvolupa models que confronta amb els inventaris, de manera que es tracta d’un treball d’investigació cientÃfica.
El terme ecologia va ser introduït per Ernest Haeckel el 1866. Cal precisar que el terme ecologia cientÃfica (vinculada a l’activitat investigadora per comprendre el món vivent) no és sinònim de ecologisme (compromÃs polÃtic adherit al pensament ecològic). |
|
|
|
|
| | en scientific ecology | | es ecologÃa cientÃfica | | fr écologie scientifique | | gl ecoloxÃa cientÃfica |
|
 |