ecologia profunda c. nom. f.

Corrent de pensament ecològic introduïda per Arne Naess el 1973 amb la publicació de l’article “The Shallow and the Deep Long Range Ecology Movement”. Constitueix una combinació del biocentrisme i d’un misticisme tenyit de pansiquisme o panteisme; en aquest sentit, constitueix un component de l’ecoteologia. Reflecteix una interiorització de les implicacions de l’ecologia.
En el pla polític, els seus partidaris lluiten per una reintegració dels éssers humans en la naturalesa i invoquen les idees de Gandhi per promoure una coexistència pacífica entre els éssers humans i la natura. L’ètica de l’ecologia profunda explica que un sistema global (la naturalesa) és superior a cadascuna de les seves parts (l’ésser humà) i que el món no és un recurs explotable a voluntat dels éssers humans, més enllà de satisfer les seves necessitats vitals, per la qual cosa s’ha d’evitar un nivell de vida extremadament elevat.
Se n’ha criticat el misticisme i que, en defensar un Jo del món (amb majúscula) que significa el conjunt dels éssers vivents (inclosos els humans), conduiria a abolir l’individu en benefici d’un holisme manipulable per nous gurus.